Les eleccions al Parlament de Catalunya 2010

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la IX Legislatura es van celebrar el 28 de novembre de 2010 després que el President de la Generalitat, José Montilla, signés el decret de dissolució del Parlament de Catalunya el 4 d‘ octubre. El President de la Generalitat és qui té potestat per convocar les eleccions al Parlament de Catalunya, les quals han de tenir lloc entre els quaranta i seixanta dies següents a la data de publicació del decret de dissolució de la cambra i de la convocatòria d’eleccions al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

En aquestes eleccions al Parlament els ciutadans catalans van triar democràticament els seus representants a la Càmara autonómica. D’aquí va sorgir elegit posteriorment el President de la Generalitat de Catalunya perque formés el Consell Executiu del Govern autonòmic català.

El Parlament és una institució que forma part de la Generalitat Catalana i que representa al poble català. Exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de Govern. Actualment es composa de 135 diputats, triats per un plaç de quatre anys mitjançant sufragi universal, lliure, igual, directe i secret , d’acord amb el qual disposa l’Estatut i la legislació electoral vigent. El sistema electoral és de representació proporcional: els escons del Parlament es reparteixen entre les llistes electorals presentades en proporció als vots que cadascuna ha obtingut. De totes maneres, la particularitat del sistema és que ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. Tot i que l’Estatut preveu una circumscripció electoral diferent de la província, en l’actualitat la manca de llei electoral fa que aquesta sigui la circumscripció utilitzada. L’Estatut també determina que la composició del Parlament serà d’un mínim de 100 diputats i d’un màxim de 150.

Per ubicar-nos una mica en la situació política prèvia a les eleccions del 2010 hauriem de parlar del Tripartit, mot emprat a Catalunya per designar als dos governs succesius de la Generalitat que abarquen el període del 2003 al 2010. El primer Tripartit català arran les eleccions del 2003 va estar format pel Partit Socialista Català-Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV- EUiA), malgrat la victòria de Convergència i Unió en vots. Va sortir com a President electe de la Generalitat Pasqual Maragall de les files del Partit Socialista. Aquest primer govern tripartit va tenir una vida molt agitada, marcada pel procés d’elaboració del nou Estatut i sotmès a diverses crisis de govern i polèmiques múltiples. L’11 de maig de 2006, després de l’anunci d’ERC que la formació demanaria el vot negatiu en el referèndum sobre el nou Estatut, el President Pasqual Maragall va decidir, sense consultar-ho amb els seus socis de govern, expulsar els consellers i conselleres d’ERC del Govern. Aquest fet va suposar el pas d’ERC a l’oposició, així com fortes crítiques d’ICV-EUiA, formació que es va negar a gestionar cap de les conselleries vacants i que va condicionar el seu suport a Maragall al fet que aquest convoqués eleccions anticipades després de la realització del referèndum estatutari. Així, arribem al juny de 2006 quan el President Maragall anuncia que no es tornaria a presentar com a candidat deixant pas a José Montilla. Després de les eleccions del 2006 té lloc el segon Tripartit, malgrat que Convergència i Unió torna a guanyar les eleccions amb 68 escons, però les tres forces sumen 70 obtenint d’aquesta manera la majoria al Parlament. José Montilla es va convertir en el nou President de la Generalitat. –El nou Tripartit no significà un gran canvi respecte a l’anterior, de fet, molts nomenaments van recaure sobre les mateixes persones. Tampoc no va saber guanyar-se la confiança que va començar a perdre al llarg de la seva legislatura, ni cohesionar a tres partits tant diferents . Esquerra Republicana de Catalunya es posiciona cada cop més en una tendència més independentista. A part de les dissensions al voltant de l’Estatut, la crisi econòmica va ser un problema que marcà la política del govern, sent un govern d’esquerres, la manca de diners va fer que la necessitat de recaptar diners els fes optar per una política de recapte diners i finalment, d’un augment del deute

Després de dues legislatures liderades pel Tripartit, a les eleccions al Parlament de 2010 els catalans, amb una participació de vora el 60 % de la població, van donar el lideratge a Convergència i Unió (CiU), amb Artur Mas al capdavant. Amb una gran victòria, 62 escons, 14 més que al 2006 i quedant-se a només 6 de la majoria absoluta evitant així haver de fer coalicions amb altres partits. Pel Partit Popular (PP) també va suposar un èxit ja que va asssolir un total de 18 escons, situant-se com a tercera força política a Catalunya.

Aquest gir canvià la tendència de la població catalana abandonant les coalicions polítiques liderades pel PSC i ERC a causa de la insatisfacció per la política del tripartit xq ……

Pel PSC han estat els pitjors resultats de la seva historia (històric resultats http://elecciones-catalanas.lavanguardia.es/interactivo/)

Un apunt anecdòtic i positiu d’aquestes eleccions és que Governació va estalviar més de 5’6 milions d’euros en les eleccions i un dels principals motius d’aquest estalvi va estar relacionat amb l’optimització del dispositiu electoral, el bon funcionament de la nova aplicació informàtica de gestió electoral (SGE) i la incorporació de tecnologia de la informació i la comunicació.